Impressió Digital i Offset


La impremta (o premsa d'impremta) és un dispositiu mecànic que permet fer molts exemplars d'un text en fulls de paper. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa.

impremta

Tipus d'impressió

Impressió digital: es refereix a tota aquella en què s'imprimeix directament en paper (ja sigui per injecció, làser o un altre procediment) des d'un arxiu informàtic, en contraposició als altres sistemes (tipografia, offset ...), que utilitzen per exemple planxes metàl · liques. És actualment el sistema més habitual a petita tirada.

Tipografia: el de la impremta tradicional de tipus mòbils. 

Litografia: molt popular al segle XIX, utilitzava originalment una pedra polida sobre la qual es dibuixa la imatge a imprimir amb una matèria grassa. Més tard, en aparèixer les rotatives es van començar a utilitzar rodets de metall o de plàstic. Una evolució posterior d'aquesta tècnica és la impressió offset. 

Impressió offset: similar al procés litogràfic, utilitzant plaques de metall (habitualment en forma de corró) i afegint una placa intermèdia al procés que millora el resultat. És el sistema més usat avui dia per a grans tirades (llibres, diaris, etc). 

Serigrafia: utilitza una malla tibada en un marc, i s'usa per imprimir sobre diversos materials, des de samarretes fins a rajoles. 

Tampografia: empra una placa metàl · lica o plàstica, revestida d'una emulsió fotosensible. La tampografia és coneguda per la seva capacitat per imprimir superfícies tridimensionals complexes. S'utilitza molt per al marcatge de peces industrials i publicitat. 

Flexografia: utilitza una placa amb relleu per imprimir, admet diversos tipus de tinta, i s'utilitza sobretot per embalatges de cartró corrugat, bosses de plàstic i de paper, etiquetes autoadhesives, embolcalls alimentaris i també alguns diaris. 

Gravat al buit: usat principalment per a revistes i embalatges.